Els SNS s’han vist interpel·lats pels seus professionals i per la mateixa ciutadania, que els ha redescobert com un pilar del seu benestar. Els reptes passen també per garantir-ne la sostenibilitat econòmica. Cal que ens aturem i mirem on som, on volem anar i quin ha de ser el camí per fer-ho, i posar en posició preferent les polítiques de salut pública. Els 35 anys de l’aprovació de la Llei general de sanitat impulsada pel ministre Ernest Lluch són un motiu més per reflexionar sobre les necessitats i els reptes del SNS del segle XXI.

D’acord amb dades de l’OMS, sabem que es podria prevenir prop del 25 % de la càrrega de morbiditat mundial centrant l’atenció en la reducció dels factors de risc socials i mediambientals. I també sabem que per abordar els determinants mediambientals de la salut és indispensable fer-ho en col·laboració amb altres sectors econòmics (energia, transports, agricultura, indústria). L’element sistèmic hi és clau, i repensar la relació dels diferents components d’aquest triangle (salut, economia, medi ambient) determinarà el benestar de l’espècie humana i les nostres formes de convivència.

Dels quatre elements que representaven la matèria en l’antiguitat clàssica, és el foc el que representa millor el punt d’inflexió polític que caracteritza la hipermodernitat. El foc constitueix l’element incandescent que envolta, com a risc i possibilitat extrema, el llenguatge i la pràctica de la política. Així, el necessari diàleg polític és un diàleg en temps de combustió, accelerat. I ens cal entendre el bagatge ideològic que hi ha darrere d’aquesta pràctica i dels esdeveniments que expliquen la nostra vida quotidiana per saber quin diàleg és el possible.

Les activitats delictives de corrupció són la part visible d’un fenomen més profund i difícil d’analitzar com és el de la pèrdua de lleialtat democràtica. Quan això passa, la confiança en les institucions decau i la corrupció aflora i es pot estructurar, fins i tot, en organitzacions mafioses que prenen sentit a escala sistèmica. Com es poden aconseguir condicions d’equitat que evitin la traïció del principi democràtic? Quins senyals emeten les organitzacions mafioses que fan que la ciutadania les acabi legitimant?

Alguns dels tòpics que últimament operen en clau de conflicte generacional caricaturitzen un fenomen real: la ruptura dels models socials, econòmics, polítics, tecnològics i energètics compartits que havien predominat des de la segona meitat del segle xx. Però si bé és cert que s’observen friccions que dificulten seriosament el diàleg intergeneracional, també ho és que poden ser generadores de noves enteses i potencialitats.