Activitats

Una conversa entre Eloisa del Pino (científica titular de l’Institut de Polítiques i Béns Públics del CSIC) i l’economista Jordi Sevilla sobre l’ingrés mínim vital.

Dos enginyosos cosins s’uneixen a les àvies d’un petit poble de Grècia per conrear tomàquets amb l’ajuda de la música de Wagner.

En aquesta primera activitat coneixerem la situació de crisi ecològica global i com afecta per a la consecució dels Objectius del Desenvolupament Sostenible, com també la important tasca que duen a terme les persones defensores dels drets humans i del medi ambient. Alhora, ens centrarem en la situació de perill i violència a la qual s’enfronten les persones defensores en diferents parts del planeta per la seva funció de defensa, amb una referència especial a la situació de les dones defensores i els pobles indígenes defensors.

Aquest vespre, tres científiques africanes de renom presentaran el repte de #nurdelsur i ens permetran descobrir com les nostres perspectives de desenvolupament avancen i milloren gràcies a la inversió en ciència i innovació en països d’ingressos baixos, que incideix en l’apoderament de la dona africana.

Acte sobre l’emergència climàtica i l’impacte dels moviments juvenils en la presa de decisions sobre el clima i la sostenibilitat, en el qual tindrem com a convidats Peter Rathje, director del projecte de governança climàtica danès Project Zero, i Ellen Lykkeby, del Consell de Joves pel Clima de la localitat danesa de Sønderborg. Els seguirà una taula rodona en què es debatrà sobre els reptes de l’emergència climàtica i quins són els reptes de la participació juvenil en polítiques climàtiques.

L’Agnès va triar el cinema i JR, la fotografia. Junts s’uneixen en un viatge extraordinari i sorprenent pels pobles de França.

La societat actual viu una emergència habitacional, social i climàtica que està posant a prova els seus fonaments. La manca d’habitatge digne i assequible, un dels grans reptes de la societat, compromet la inclusió i la mobilitat social, la igualtat, la salut i el benestar personal i la sostenibilitat ambiental.

Vivim en una democràcia en combustió. Tot s’encén però no tot s’apaga. Les idees es propaguen i es combaten amb intensitat. La humanitat i l’humanisme també es contagien de l’electricitat del moment i temen i auguren canvis de calat (bioètica, roboètica, intel·ligència artificial). Són humanament sostenibles, un món i una democràcia en combustió permanent? Ho són des d’un punt de vista humanístic, tecnològic, mediambiental i democràtic, amb la participació efectiva d’una ciutadania apoderada?